A les plantes, es defineix la malaltia com un creixement anormal o la interferència d’una de les funcions naturals. Perquè la malaltia es desenvolupi a la planta s’han de donar 3 condicions bàsiques:
- L’existència d’una planta que sigui susceptible de contraure la malaltia, és a dir, una planta hoste.
- L´existència d´un agent patogen (fong, bacteri, virus o paràsit) capaç de transmetre la malaltia a la planta.
- Condicions ambientals favorables perquè es desenvolupi la malaltia a la planta.
Les malalties de les plantes es divideixen en dues categories: malalties abiòtiques o no infeccioses i malalties biòtiques o infeccioses. Les condicions ambientals desfavorables per a la planta tendeixen a generar malalties no contagioses. Una malaltia té símptomes i causes i en molts casos també presenta signes, que són una evidència de l’existència de l’agent patogen.
Els símptomes es presenten com a canvis anormals en l’aparença o el creixement de la planta, cal considerar que les diferents espècies de plantes poden presentar diferents símptomes com a resposta a un mateix patogen. A més, molts poden presentar-se com a respostes a diferents causes. Per exemple, el pansiment pot produir-se per manca d’aigua o per causa de malaltia a l’arrel o la tija de la planta.
Les malalties fúngiques, és a dir les causades per fongs, són les més comunes a les plantes, entre les principals es troben:
- Mildiu, el nom científic del qual és Diversos Peronospora, és una malaltia que afecta la ceba, enciam, pèsols, espinacs, roses i diverses plantes ornamentals.
- Roya blanca, el nom científic de la qual és Albugo Candida, és una malaltia que afecta els raves, cols, coliflor, bròquil i col de Brussel·les.
- Tisó tardana: el nom científic de la qual és Phytophtora Infestans, és una malaltia que afecta les papes i tomàquets.
- Taca foliar per Septoria, el nom científic de la qual és Septoria lycopersici, és una malaltia que afecta les albergínies, els tomàquets i les papes.