La jardineria mediterrània és un enfocament de jardineria que es basa en la conservació d’aigua i en l’ús d’espècies de plantes natives que s’adapten a les condicions climàtiques de l’àrea mediterrània. Aquesta pràctica de jardineria promou l’ús de plantes autòctones en lloc d’espècies exòtiques invasores, encara que també s’inclouen espècies foranes que estan naturalitzades a la regió.
Hi ha diversos beneficis per al medi ambient i l’economia en usar plantes autòctones en jardineria, alguns dels quals són els següents:
Els jardins autòctons estan composts per plantes que estan adaptades al clima i al sòl del seu entorn, cosa que significa que són menys exigents quant al reg i als fertilitzants químics.
Les plantes autòctones són generalment més resistents a les plagues i malalties, i sovint tenen propietats repel·lents contra insectes, la qual cosa redueix la necessitat de productes químics per al control de plagues.
A causa del seu caràcter rústic, les plantes autòctones són de baix manteniment, la qual cosa els fa més econòmics que els jardins convencionals o exòtics.
Hi ha una àmplia varietat de plantes autòctones disponibles per al seu ús en jardineria, cosa que significa que hi ha múltiples opcions de color, textura i forma.
Les plantes autòctones poden florir en diferents moments de l’any, la qual cosa permet que un jardí mediterrani estigui florit en totes les estacions.
Moltes plantes autòctones són de fulla perenne, cosa que significa que no perden el seu fullatge i mantenen el jardí sempre verd i viu.
Les plantes autòctones es reprodueixen per si mateixes, per la qual cosa els jardins mediterranis madurs sovint presenten nous exemplars de les plantes existents.
Els jardins autòctons s’integren millor amb el paisatge i l’entorn mediterrani natural, la qual cosa millora l’estètica visual del jardí.
Els jardins autòctons promouen l’equilibri ecològic entre les espècies del jardí i el seu medi natural circumdant, la qual cosa fomenta la biodiversitat de flora i fauna.